Aquesta és la base amb la qual treballo.
És complex de resumir perquè Ana Gimeno Bayón i Ramón Rosal (els creadors d’aquest model i grans mestres a qui admiro profundament) s’han encarregat d’escriure moltíssim al respecte.
El seu rigor i passió per donar un cos sòlid a un tipus de Psicoteràpia que estava tan dispers em fascinen.
El fonamental que vull que sàpigues és que “Integradora” significa que integra diversos models a nivell teòric i pràctic. Hi ha multitud de tècniques que podem utilitzar en psicoteràpia i això dependrà (i això és el que més m’agrada) de mi i de tu. No ets un diagnòstic, ets una persona. Una persona única i especial que necessita una psicoteràpia única i especial.
En aquest model donem molta importància a la creativitat, a la singularitat de l’individu i al projecte vital, és a dir, a crear una vida amb sentit. Això fa que treballem no només amb el malestar, sinó també amb la manera original de ser genuïnament feliç de cadascú, quelcom que anomenem “creixement personal”.
“Humanista” vol dir, per tant, que t’humanitza i que et considera part d’una humanitat.
Estic especialitzada en Psicoteràpia Corporal Integradora Humanista i en Psicoteràpia Somato-Sensorial. Ambdues dirigides per Maria Beltrán, sent la segona un model propi que aprofundeix en el psicocorporal d’una manera profundament sensible i transpersonal.
Tot i que el cos ja va ser un lloc important per a mi des del principi per herència materna (la meva mare és psicoterapeuta psicocorporal especialitzada en Sexualitat Holística), les especialitzacions han fet que la meva mirada profunditzi i s’ampliï. Allò que abans era senzill ara és una amalgama de coneixement que intento sintetitzar en sessió dient alguna cosa com “que el cos està inclòs significa, simplement, que no fingirem que no existeix”.
Hi ha hagut una clara tradició en psicoteràpia, herència de Descartes, que va separar cos i ment. Avui en dia sabem per múltiples evidències que això va ser un absolut error (llegeixi’s “L’error de Descartes” del brillant neuropsicòleg Antonio Damasio). Doncs bé, les psicoteràpies psicocorporals intenten traçar un camí restaurant com poden aquesta dicotomia i jo, com puc, faig el mateix,
poso les meves mans, el meu cor, les meves entranyes i la meva mirada al servei de desfer aquest malentès en el qual ens hem ficat.
Amb algunes persones només parlo, amb algunes persones ballo, a algunes les toco amb les mans i a altres no m’acosto gaire. Això depèn de la relació terapèutica i de la dansa que vulguin dansar els nostres cossos en l’espai psicoterapèutic. Sempre des del profund respecte, ja que en el cos hi ha la resiliència i el trauma, la ferida i la supervivència, allò que ens va fer mal i allò al que podem recórrer juntes per sortir-ne de nou. El cos és un mapa i jo l’admiro, el contemplo, hi connecto i ajudo a la persona a que també l’inclogui en la seva saviesa interna.
Ara mateix soc Coordinadora de l’Àrea de Maternitat del centre Besai, on atenc des del 2016 i on m’he especialitzat en acompanyament pre i perinatal amb Maria Beltrán (autora de llibres com “Maternar Maternándome” o “Acompañamiento Psicoterapéutico a la Esencia de la Maternidad”).
Acompanyo l’embaràs (que comença amb la idea de quedar embarassada), acompanyo el part (tant amb preparació com amb acompanyament in situ si la persona ho desitja) i acompanyo la preciosa i oblidada etapa del postpart.
On més he après sobre tot això, per descomptat, és en el meu propi cos. En quedar-me embarassada, moltes de les meves pacients van començar a posar aquest tema sobre la taula i ha estat un viatge increïble el que estic vivint acompanyant aquests processos…
L’embaràs és, sens dubte, un moment privilegiat per al treball personal i la transformació.
i el naixement d’un nadó i d’una mare són moments per honorar i acompanyar amb molt, molt de cor.
Ho poso així, en plural, perquè parlo del món relacional de qualsevol mena: afectiu, sexual, de parella, d’amistat, amb la família d’origen, amb companyes de feina…
Sóc una persona que ha explorat en profunditat diferents maneres de relacionar-se, ja que des de ben jove em semblaven absurds els dogmes sobre els nostres cossos i els nostres cors. He entès que els límits són necessaris, però que cadascú els posa on vol o més aviat on pot, i que cal endinsar-se a experimentar amb cura i autocura per no fer-se més mal o reobrir massa les ferides. La nostra història influeix de manera brutal en les nostres relacions.
I això fa que les nostres llums i les nostres ombres surtin a la superfície en els camins compartits…
Acompanyo persones monògames i no monògames des del 2015, tant en sessió de parella com individualment, i és una de les demandes que més rebo i que acullo amb gran il·lusió. La meva formació respecte a les no monogàmies ha estat sempre autodidacta a nivell teòric i des de l’activisme i l’experiència, ja que quan vaig començar no existia educació formal al respecte.
Estic formada en Economia Feminista i gràcies a aquesta formació vaig introduir una mirada antiracista i anticolonial al meu feminisme.
Ser conscient del meu lloc al món m’ajuda a ser millor i a acompanyar amb humilitat les realitats dels altres.
Per a mi, la mirada LGTBIQA+ és un bàsic que simplement aclaro perquè qui formi part del col·lectiu se senti segur abans de contactar-me.
La diversitat és una de les realitats de la humanitat que més m’emocionen i acompanyar persones diverses m’omple l’ànima.
He estat rebel amb els atributs assignats al meu gènere en néixer, i això m’ha portat al feminisme, però també a comprendre la qüestió trans des d’un lloc que encara em costa definir. D’altra banda, tinc una feminitat aclaparadora que abraço i estimo, i que forma part de mi i reivindico.
He fet formacions a professionals sobre aquesta mirada i tinc en ment la tasca de seguir amb això, ja que crec que és part de la meva missió que una mirada no patologitzant i oberta s’expandeixi entre el col·lectiu de professionals de la salut mental.
Per a una d’elles vaig escriure:
“Mentre el lloc on encaixar sigui un lloc molt rígid, l’encaix sempre serà més difícil per a uns que per a altres. Fem que els llocs on encaixar siguin amplis, plens de possibilitats, deixem el món rígid de banda per esdevenir davant un món divers, ple de riquesa.
Genera espais oberts i et vindran a visitar les criatures més belles.”
La perspectiva somato-sensorial i la maternitat m’han acostat a la infància i a l’adolescència, i des de llavors també ofereixo el servei d’acompanyar els petits-grans éssers d’aquest món, als quals admiro i amb qui gaudeixo connectant, jugant a reparar i explorar allò que necessiten, desxifrant el que expressen amb la seva saviesa i creant mons compartits on créixer.
© SARA ARNAU 2024. Todos los derechos reservados. Diseño web por Marketing para Psicólogos
